President de Generalitat de Catalunya Josep Irla i Bosch.

Nasqué a Sant Feliu de Guíxols, a la comarca del Baix Empordà, l'any 1876. Exfederal, consignatari de vaixells i fundador, a la seva vila, de la revista federal El Programa, va ésser Diputat provincial en temps de la monarquia, Alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Conseller de la Mancomunitat i Diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat per la Bisbal. El 27 de juny de 1931, fou elegit Diputat a les Corts Constituents i, el 1932, Diputat, per Esquerra Republicana, al Parlament de Catalunya, del qual esdevingué membre de la Diputació Permanent, de les Comissions permanents d'Obres Públiques i de Sanitat, així com de les Comissions de Pressupostos i de Llei Municipal, de la qual fou substituït el 8 d'agost de 1933. Fou Conseller de Governació des del 24 de gener fins al 7 de febrer de 1933, del qual càrrec dimití per motius de salut; també fou comissari a Girona i Cap de Serveis d'Assistència Social. L'1 d'octubre de 1938 fou elegit President del Parlament, en l'última sessió que aquest tingué.
Exiliat a França, després de l'assassinat de Lluís Companys, assumí interinament, com a President del Parlament i d'acord amb l'Estatut Interior de Catalunya, la Presidència de la Generalitat des de l'octubre del 1940 fins al 7 de maig de 1954, en què dimití, i formà un Govern de personalitats durant els anys 1945 a 1948.
Morí a l'exili, a Sant Rafael, Provença, el 19 de setembre de l'any 1958. Les seves despulles foren traslladades d'Occitània a Barcelona el 23 d'octubre de 1981 i rebudes solemnement el mateix dia pels Presidents Pujol i Barrera al Saló de Sant Jordi de la Generalitat, on romangueren tota la nit fins a l'endemà, en què foren sebollides al cementiri de Sant Feliu de Guíxols.
Primers passos en la política, ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.
Líder de l'republicanisme catalanista a les comarques gironines, el 12 de novembre de 1905 es van celebrar eleccions municipals en què Josep Irla, a l'edat de 29 anys, va resultar elegit regidor de l'ajuntament amb la candidatura de Centre Republicà Federal, candidatura que aplegava federals i catalanistes; va passar a ser segon tinent d'alcalde i membre de la comissió de governació; d'aquest nou consistori, va resultar alcalde designat per Reial Ordre, el Sr. Ildefons Perdrieux. Després de diversos canvis Josep Irla va accedir a l'alcaldia. Va presidir l'ajuntament de 1906 a 1910. D'aquest període de la vida local destaca la creació de serveis i obres d'interès públic, l'assistència social, la promoció de la cultura popular i una administració econòmicament austera i profitosa, va fer front a les destrosses soferts pel municipi en els aiguats de la tardor de 1908, va seguir sempre de prop els esdeveniments de la vida política de Catalunya i es va manifestar en el seu entorn en un sentit catalanista i progressista. Al començament de 1911 va participar en la constitució de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) a les comarques de Girona, i va ser president de l'agrupació local.
Diputat provincial i l'Assemblea de Catalunya
Arran de la mort del seu pare, llavors diputat provincial, que va tenir lloc a l'abril següent, es va presentar a l'elecció provincial parcial que es va convocar per cobrir la vacant pel districte de la Bisbal, va aconseguir el nomenament sense elecció per falta de contrincants . En les eleccions provincials de 1913 va ser triat novament així com en les successives fins a 1923, amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera, sempre pel districte de la Bisbal.
Des d'aquest càrrec de diputat provincial per Girona, Josep Irla aconsegueix participar en una institució cabdal, la Mancomunitat de Catalunya. Josep Irla va ser un col·laborador important del primer president de la mancomunitat, Enric Prat de la Riba, i després de la mort d'aquest va continuar ocupant càrrecs de no gran protagonisme, però sí d'una gran responsabilitat sota la presidència de Josep Puig i Cadafalch. També va ser membre de l'comitè directiu de la Caixa de Crèdit Comunal.
Políticament, primer es va situar a la UFNR i després de la crisi d'aquesta, es va acostar a l'Partit Republicà Català integrat com a diputat provincial en l'assemblea general de la Mancomunitat on va formar part de diverses comissions.

