Història de Meteorit de Barcelona 1704.

El 25 de desembre de 1704, un meteoroide observat des de Marsella fins a Barcelona va esclatar a sobre de Terrassa. Aquesta caiguda, una de les més antigues registrades, va ser considerada en aquell moment un signe diví a favor de l'arxiduc Carles III d'Habsburg, un dels protagonistes de la guerra de Successió espanyola.

El dos fragments trobats al gabinet de curiositats, de 50 i 34 grams de pes, es trobaven en un pot de vidre, amb una etiqueta incompleta i mig esborrada que va permetre la seva identificació.

El meteorit de Barcelona és una condrita de tipus L6 ordinària que va caure a Terrassa el 25 de desembre de 1704. Es creia que no se n'havia preservat cap fragment fins que va l'any 2015 van ser trobats dos fragments, conservats al gabinet de curiositats de la família Salvador.[1] És un dels set meteorits conservats més antics. 

Entre els meteorits més famosos es troben el que va acabar amb els dinosaures, el que destrueix Bruce Willis en Armageddon, l'anomenat Kali de la novel·la d'Arthur C. Clarke El martell de Déu, o Valera, l'únic real que ha causat una mort documentada a la Terra (a part, és clar, dels dinosaures) i que el 15 d'octubre de 1972 va caure a Veneçuela sobre una vaca a la qual, consumada la tragèdia, van aprofitar per menjar-se els seus propietaris. A Catalunya està registrada en nombroses fonts documentals (des informes oficials fins a diaris personals) la caiguda d'un bastant impressionant en coincidència amb la turbulenta època de la Guerra de Successió (1701-1713, amb extensió fins a 1715), però no s'havien trobat restes . Fins ara. La troballa de dos trossos de l'anomenat Meteorit de Barcelona -encara que en realitat va caure a la zona de Terrassa- ha estat anunciat mitjançant la publicació d'un article a la revista científica Meteoritics and planetary science de la Meteoritical Society.

Els dos fragments no han aparegut sobre el terreny, sinó que han estat localitzats durant l'estudi de les col·leccions de l'gabinet de ciències naturals de la família Salvador, una nissaga de botànics i apotecaris catalans que van recol·lectar una ingent quantitat de material. Durant tres segles, les restes de el cos celeste que es va precipitar sobre Catalunya el dia de Nadal de 1704 a les cinc de la tarda han estat inadvertits fins que se'ls ha pogut identificar. Estaven en una gerra de vidre al costat d'un petit embolcall dins el qual hi havia una vella etiqueta descolorida en la qual s'ha pogut llegir esforçadament, com en una novel·la de Jules Verne, la pista "pedra que va caure en 1704". No se sap com van arribar a les mans dels Salvador els dos trossos, que són petits, de 49,8 grams i 33,7 grams respectivament, però es creu que van poder ser adquirits per Joan Salvador (1683-1726) a algun apotecari de Terrassa .

L'article El meteorit de Barcelona (1704); història, descobriment i classificació, el signen Jordi Llorca, Marc Campeny, Neus Ibáñez, David Allepuz, Josep Maria Camarasa i Josep Aurell-Garrido i té l'interès afegit que al costat de l'estudi científic dels trossos, identificats com d'una condrita (meteorit no metàl·lic sinó rocós) ordinària L6, inclouen una gran quantitat de detalladíssima informació històrica. L'estudi s'ha dut a terme a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona a través d'un projecte de recerca de la secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). El meteorit és, d'acord amb el Meteoritical Bulletin, el sisè més antic "oficial i classificat" de l'món. Anteriors són el Nogata (Japó, 861), Ensisheim (França, 1492), que va ser encadenat en una església per impedir que tornés a el cel; Jalandhar (Índia, 1621), Minamino (Japó, 1632), Vague (Itàlia, 1668) i Sasagase (Japó, 1704).

L'estudi recull nombrosos testimonis de la caiguda de l'meteorit, que apareix sempre com una visió impressionant que causa pànic i que s'interpreta com un signe diví i de mal presagi. Es mostra també en l'article que el fenomen va ser aprofitat amb finalitats propagandístiques pels dos bàndols enfrontats en la Guerra de Successió. El meteorit, de què hi ha il·lustracions, va aparèixer com una bola de foc al cel. "Concluyóse aquest any 1704 amb l'horrible metheoro i senyal extraordinària de cel", descriu una de les fonts. "Era com una bomba, i al exterior opaca, però sortia d'ella tal resplendor que va superar amb manifesta demostració a la llum de el sol". Una altra font ha assenyalat, entrant en matèria d'interpretació de l'fenomen: "Aquesta centúria fatal a la Corona d'Aragó, la predeia amb extraordinàries senyals el Cel". La visió del "espantós i horrible meteor" la augmentava que "era el temps serè i la diafanitat del dia va afegir horror". Era com "un globus de foc; l'exterior opac; el centre, color de sang ".

Mes Informació