Esglèsia de Sant Estevasegles XVI-XVII.
L'església de Sant Esteve està situada al centre del poble. És un edifici de grans dimensions, d'una nau i planta rectangular. Conserva elements d'èpoques diverses, que corresponen principalment a dues etapes constructives (segles XII-XIII i segle XVIII), així com la fortificació del temple amb murs emmerletats i atalussats que indiquen la seva integració al castell veí. Els merlets, perfectament conservats, presenten els garfis dels mantellets Del període romànic és el frontis, convertit en capçalera des del segle XVIII, en canviar-se l'orientació del temple. L'antiga portalada es troba actualment tapiada i només se'n pot observar la forma de l'arc de mig punt de l'arc exterior. Al centre de la façana hi ha una finestra atrompetada d'arc de mig punt, i a la part superior un campanar de paret de dos pisos amb arcs de mig punt. La façana actual està situada a llevant i mostra el timpà corresponent a la portalada romànica encastada al mur, damunt la porta rectangular d'accés. L'interior és cobert amb volta de llunetes i decorat amb motllures.[1]
L'edifici més ben conservat és una fortificació de planta rectangular situada a migjorn de l'església, coneguda en l'actualitat com a cal cagó. Ha estat reformada en bona part i fins fa poc estava habitada. Els seus carreus són poc treballats i formen unes filades ben arrenglerades. Té una longitud d'uns 7 m. i una amplada d'uns 5 m. Els murs de ponent i llevant amb un alçada d'uns 7 m., són els més ben conservats. La façana nord que dóna a una placeta, té restes d'un talús i en època moderna se li han obert algunes finestres i portes. Entre aquest edifici i el mur sud, hi ha una paret més moderna on s'obre un portal de 140 cm. d'amplada, acabat amb un arc de mig punt format per 9 dovelles de 60 cm. que en algun moment degué ser l'entrada principal de la fortalesa i que ara dóna accés a un jardí. Hi ha altres vestigis del recinte murat com les restes d'una torre quadrangular, al carrer dels Valls (o dels Fossos) en referència al fossat de l'antic recinte fortificat.
La comanda d'Avinyonet posseïa una capella dedicada a Sant Joan (actual biblioteca), que des del 1907 va desaparèixer i es va convertir en la Casa de la Vila tot i que conserva l'estructura rectangular de la capella i les pedres sense treballar de les cantonades. Segurament es va construir durant els segles XVI-XVII.
El temple de Sant Esteve d'Avinyonet va ser construït en època romànica, segurament durant els segles XII-XIII. Posteriorment va ser reconstruït i fortificat al llarg del segle xv. I modificat completament el segle XVIII, quan es va capgirar l'orientació de l'església i l'antiga portada va passar a ser capçalera. A aquesta darrera intervenció correspon la data del 1780 que hi ha en una de les obertures.[1]