Astronomia
Superlluna
La Super Lluna.
És a dir, una lluna nova o plena la distància relativa a l'perigeu de la seva òrbita és més gran o igual que el 90%. El terme va ser introduït originalment a causa que, segons Nolle, les superlunas estarien associades amb grans huracans, erupcions volcàniques i terratrèmols. Nolle va introduir el terme a fi de caracteritzar aquestes influències.
Tot i l'origen, i que en principi la definició correspon tant a la lluna nova com a la lluna plena, amb el temps el terme "superlluna" s'ha popularitzat per referir-se genèricament a la lluna plena que passa prop de l'perigeu, i que , per tant, sol exercir una major força de marea i tenir un diàmetre aparent una mica més gran del normal. És així bastant habitual que el terme sigui utilitzat sense referir-se expressament a la definició de Nolle, i sense precisar en cada cas què és el que s'entén per "prop de l'perigeu" (delta màxim en temps pel que fa a el pas pel perigeu, distància relativa mínima, ...), o que, fins i tot, sigui utilitzat per referir-se genèricament a les llunes plenes de grans mides angulars, sense precisar cotes concretes,
Tot i que no és un terme científic, si s'accepta la definició original arbitrària de Nolle astronòmicament 1 superlluna (plena) seria, literalment, una lluna plena (180 º de diferència de longitud eclíptica pel que fa a el sol) tal que dRelativaApogeo = (dApogeoOrbita - dLunaLlena) / (dApogeoOrbita - dPerigeoOrbita)> = 0,9, on dApogeoOrbita / dPerigeoOrbita són les distàncies geocèntriques a l'perigeu / apogeu d'aquesta òrbita en concret. Cal notar que la definició s'estableix en termes de distància relativa a l'perigeu / apogeu d'una òrbita donada, i no en termes d'uns valors concrets de distància o mida angular, amb la qual cosa no necessàriament les majors superlunas (màximes aproximacions a l'perigeu) es corresponen amb màxims mides aparents en termes globals, ja que les majors aproximacions podrien succeir en òrbites més curtes i no tenir repercussió visual. Aquesta definició arbitrària tan poc restrictiva de Nolle implica que, lluny de ser una cosa excepcional, pot haver sorprenentment quatre o més superlunas per any,4 3 sempre en grups de quatre o cinc seguides.
Les diferències de grandària entre una d'aquestes superlunas i altres llunes plenes normals poden arribar a ser de fins a un 14%, uns 4 minuts d'arc, en casos extrems (lluna prop de l'perigeu vs. lluna prop de l'apogeu), d'entorn de l' 6.5%, uns 2 minuts d'arc, si es compara una superlluna gran amb una lluna plena mitjana 'normal', i de al voltant de el 3%, al voltant d'un minut d'arc, si es comparen superlunas entre si. Si la comparació es realitza entre les més grans de cada grup de 4/5, més o menys una a l'any (unes nou per dècada), les diferències es redueixen a un valor d'entorn de l'0.2%, uns pocs segons d'arc, alguna cosa imperceptible a ull nu. Les diferències en brillant són de al voltant d'un 30% en aquests casos extrems, i de al voltant d'un 15% respecte a una lluna plena mitjana normal, (Llei de Pogson) es tradueix en una variació d'unes poques dècimes respecte a el valor mitjà de -12.7 d'una lluna plena mitjana.
La Lluna blava.
Una lluna blava pot referir-se a dos fenòmens diferents. Per una banda, correspon a la segona lluna plena dins d'un mateix mes del calendari gregorià,[1] és a dir, un any que tindria 13 llunes plenes en comptes de les 12 habituals o a la tercera lluna plena dins de la mateixa estació que en tingui quatre. Per altra banda, originalment, el terme es referia al quart pleniluni d'una estació qualsevol de l'any. El fenomen lluna blava cobrà popularitat quan es va produir dues vegades en el mateix any (gener i març) del 1999. Els mitjans de comunicació van ressenyar àmpliament l'esdeveniment, poc conegut fins llavors. El mes de febrer d'aquell any no es produí cap lluna plena. El terme lluna blava és un calc de l'expressió anglesa blue moon. El seu origen no és gaire clar. La primera vegada que apareix el terme és en un pamflet del 1528 contra el clergat britànic,[2] titulat Rede Me and Be Not Wrothe: «Yf they say the mone is belewe / We must believe that it is true» («Si pretenen que la lluna és blava, ens ho hem de creure»). Això no obstant, la traducció de l'anglès antic és ambigua, ja que la paraula de la qual deriva blava, belewe ("blue"), podia significar 'traïdor'.[3] Al segle XVIII, abans de la reforma del calendari gregorià, hi havia un desfasament entre les estacions i la lluna, i podia ser que la primavera hagués començat i hagués passat una lluna plena abans que el càlcul de la Pasqua posés la primera lluna de primavera.[4][5] Llavors, l'Església havia d'explicar si la lluna plena era la lluna de Pasqua de Resurrecció o una de falsa, que llavors anomenarien (belewe moon) lluna traïdora i, així, la gent hauria de continuar el dejú un altre mes seguint la Quaresma.[3]
Voluptates repudiandae sint et molestiae non recusandae itaque earum rerum hic tenetur a sapiente delectus ut aut reiciendis voluptatibus maiores alias consequatur.
Illum qui dolorem eum fugiat quo voluptas nulla pariatur at vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus qui blanditiis praesentium voluptatum.
Fase de La lluna.
La fase lunar és un terme astronòmic que designa l'aparença de la porció de la Lluna il·luminada pel Sol tal com és vista per un observador sovint situat a la Terra. Les fases de la Lluna canvien de manera cíclica mentre la Lluna orbita al voltant de la Terra segons la posició relativa dels tres cossos (Terra, Lluna i Sol). La meitat de la superfície lunar que està encarada al Sol sempre està il·luminada, però la porció d'aquest hemisferi il·luminat que és visible per un observador terrestre pot variar des del 100% (lluna plena o pleniluni) fins al 0% (lluna nova o noviluni). Entremig d'aquestes dues fases hi ha el quart creixent, i posteriorment al noviluni la lluna es mostra en quart minvant. El temps transcorregut entre dos novilunis s'anomena mes lunar o mes sinòdic i és de 29,53 dies solars mitjans.[1]
El terminador lunar és la frontera entre els hemisferis il·luminats i no il·luminats. A part d'alguns cràters prop dels pols lunars, totes les parts de la Lluna compten amb més o menys 14,77 dies de llum solar seguits de 14,77 dies de "nit" (no hi ha una "cara fosca" permanent de la Lluna).
Les fases de la Lluna tenen molta relació amb períodes del calendari com la setmana i el mes. Són la base del calendari musulmà. D'altra banda, els planetes també tenen les seves fases; Galileo Galilei va ser el primer a descobrir que Venus presentava fases igual que la Lluna, argument que recolzava la teoria heliocèntrica. Els planetes que tenen òrbites interiors a la terrestre (és a dir, el mateix Venus i Mercuri) són els que presenten les fases més acusades.
Viquipèdia.