El 20 de març de 1854 es va fundar el Partit Republicà dels Estats Units. Actualment està associat amb el conservadurisme, i amb raó, especialment després de candidats com George Bush o Donald Trump. Però també va ser el partit d'Abraham Lincoln, el que va lluitar per abolir l'esclavisme. Tinguem en compte que, als Estats Units, el Partit Demòcrata i el Republicà són tan grans que engloben diverses ideologies, i segons l'època i el context social, prenen importància els sectors més moderats o els més extremistes.

El Partit Republicà va nèixer, en gran mesura, d'exmembres del Partit Whig (a punt de desaparèixer), i altres partits com el Free Soil Party, que s'oposava a l'expansió de l'esclavisme. Però anem per parts: el gran partit dominador de la política estatunidenca durant el primer quart del segle XIX va ser el partit Demòcrata-Republicà, fundat per Thomas Jefferson. Però la guerra de faccions va condemnar el partit, que va acabar desapareixent el 1824. Aquell mateix any van nèixer el Partit Demòcrata (que arriba fins l'actualitat) i el Partit Nacional Republicà, que va durar fins a 1833, any en què es va integrar dins del mateix Partit Whig. Els whigh també van patir fortes divisions internes, i com hem dit, gran part dels seus militants van formar el Partit Republicà. Les bases ideològiques republicanes ja les trobem al primer partit de 1824, i serien molt semblants a les de 1854 amb el nou i definitiu: una politica econòmica proteccionista i grans inversions estatals per desenvolupar les infraestructures del país. De seguida va existir una divisió territorial clara: el Partit Republicà va ser molt popular al Nord dels Estats Units gràcies a la seva política d'aranzels alts, que protegien la indústria d'aquells territoris. Al Sud, en canvi, on es necessitaven aranzels baixos per fomentar les seves exportacions agrícoles, el partit va tenir pocs suports. A això, evidentment, hi hem de sumar la seva aposta per l'emancipació dels esclaus.

L'any 1854, els Estats Units ja eren, pràcticament, dos països amb interessos diferents i oposats, dividits entre Nord i Sud. I, per estrany que ens pugui semblar, el partit que avui dia considerem més conservador, va ser el que defensava els interessos de les zones més desenvolupades. El 1861, Abraham Lincoln (exmilitant Wigh) es va convertir en el primer president republicà dels Estats Units. Aquell mateix any també seria l'inici de la Guerra de Secessió.El primer president de la història dels EUA va ser George Washington, que va governar durant dos mandats, de 1789 a 1797.

Abraham Lincoln (Comtat de Hardin, Kentucky, 12 de febrer de 1809 - Washington DC, 15 d'abril de 1865) fou el 16è president dels Estats Units d'Amèrica, el primer dels quals del Partit Republicà, servint des del març de 1861 fins que fou assassinat l'abril de 1865.[1][2] Lincoln fou qui començà la Guerra Civil, la guerra més violenta i la major crisi moral, constitucional i política de la història del país.[3][4] A través d'aquesta guerra s'annexionà el Sud, preservà la Unió, abolí l'esclavitud només als estat confederats, enfortí el govern federal i centralitzà l'economia. Era del partit republicà i representava els interessos de la potent indústria del Nord, però que depenia de les matèries primeres del pobre Sud agrícola. Els estats del Sud per l'acta fundacional tenien molt de drets, com l'acta de lliure comerç de poder vendre el cotó a altres països com Anglaterra, Holanda, etcètera. El poderós grup industrial no va voler tolerar que els estats del Sud venguessin lliurement ses matèries primeres a millor preu a altres països. Lincoln va aprofitar que al Sud era on hi havia més esclaus per amenaçar-los que si es feien independents els acusaria per tal cosa i aboliria l'esclavatge a aquells estats.

Criat a una família pobra del Far West, Lincoln estudià d'advocat pel seu compte i exercí com a tal a Illinois, fou líder del Partit Whig, fou elegit legislador estatal de la Cambra de Representants d'Illinois als anys 30 i membre del Congrés per un terme als anys 40. Promogué la ràpida modernització de l'economia a través de bancs, canals, línies de ferrocarril i aranzels per encoratjar la construcció de fàbriques; s'oposà a la guerra amb Mèxic el 1846. El 1858, després d'un seguit de debats molt divulgats en els quals ell es posicionà en contra de l'expansió de l'esclavitud, Lincoln perdé el Senat contra el seu gran rival, el demòcrata Stephen A. Douglas. Lincoln, un moderat d'un estat indecís, s'assegurà el nomenament presidencial del 1860. Tot i el seu escàs suport als estats esclavistes, Lincoln arrasà al Nord i fou elegit president el 1860. La seva victòria inspirà set estats del sud a escindir-se dels Estats Units i formar la Confederació abans que prengués el càrrec. Era impossible arribar a cap acord pel que feia a l'esclavitud.

Quan el Nord es replegà darrere de la bandera nacional després de l'atac de la Confederació a Fort Sumter el 12 d'abril de 1861, Lincoln centrà els seus esforços militars i polítics en la guerra. El seu principal objectiu era reunir la nació. Suspengué l'habeas corpus, arrestant i detenint sense judici milers de suposats secessionistes als estats fronterers. Lincoln evità una intervenció britànica en distendre l'Afer Trent, la crisi que va tenir lloc de novembre a desembre de 1861.[5] Els seus nombrosos i complexos moviments per acabar amb l'esclavitud se centraren en la Proclamació d'Emancipació el 1863. Va utilitzar l'Exèrcit per protegir els esclaus escapats, encoratjar els estats fronterers de prohibir l'esclavitud i ajudar a passar la tretzena esmena de la Constitució dels Estats Units, que abolí l'esclavitud de forma permanent. Lincoln supervisà de prop les tàctiques de guerra, en especial la selecció de generals, inclòs el general en cap Ulysses S. Grant. Prengué les decisions crucials de l'estratègia militar de la Unió. La Marina de Lincoln efectuà un bloqueig naval que entorpí l'intercanvi del Sud, ajudà a prendre el control de Kentucky i Tennessee i guanyà el control del sistema fluvial meridional amb l'ús de canoneres. Lincoln intentà múltiples vegades la captura de Richmond, capital de la Confederació; cada cop que un general fracassava, Lincoln el substituïa per un altre, fins que Grant ho aconseguí finalment el 1865.

Un polític excepcionalment astut profundament involucrat en els assumptes de cada estat, Lincoln rebé el suport dels "War Democrats" (Demòcrates que donaven suport al Nord i no pas al Sud) i aconseguí la seva reelecció el 1864. Com a líder de la facció moderada del Partit Republicà, Lincoln s'enfrontà als Republicans radicals que exigien un tracte més sever amb el Sud, als War Democrats que demanaven més compromís, als Demòcrates antiguerra anomenats Copperheads que el menyspreaven i als secessionistes irreconciliables que planificaven la seva mort. Políticament, Lincoln contraatacà enemistant els seus opositors entre si, atraient el poble americà amb els seus poders d'oratòria i amb un cautelosament planificat clientelisme polític.[6] El seu famós discurs de Gettysburg de 1863 es convertí en una declaració icònica de la dedicació americana als principis de nacionalisme, republicanisme, igualitarisme, llibertat i democràcia. Lincoln tenia una visió moderada de la Reconstrucció, pretenent reunir la nació ràpidament a través d'una política de reconciliació generosa davant la divergència persistent i amarga del país. Sis dies després de la rendició del general a càrrec de la Confederació, Robert Lee, Lincoln fou assassinat per John Wilkes Booth, un actor reconegut i simpatitzant dels Estats Confederats.

Abrahan Lincoln va ser el primer president del partit republicà. Va governar de 1861 a 1865.

El primer president catòlic va ser John F. Kennedy (1961-1963).

Ronald Reagan va ser l'únic president divorciat.

Theodore Roosevelt va ser el primer president que va viatjar a l'estranger durant el seu mandat. Va visitar el canal de Panamà el 1906. Bill Clinton va ser el que més viatges va fer, amb un total de 133.

VOTS I SUPORTS

El president que va rebre més vots populars (dels ciutadans a les urnes) i electorals (els membres del col·legi electoral) va ser Ronald Reagan en les eleccions de 1984. Reagan va rebre 54.455.075 vots populars i 525 vots electorals.

Richard Nixon i Ronald Reagan van ser els presidents que van guanyar en més estats. Tots dos en van conquistar 49, Nixon el 1972 i Reagan el 1984.

SON REPUBLICANS.

                         Francesc Macià.                                                                    Abrahan Líncon.

ABRAHAN LICON.

ASESINATO

Cinco días después de la rendición de los secesionistas sureños, Abraham Lincoln fue a la Ford's Opera House de Washington para ver una representación teatral con su esposa Mary.

Uno de los actores que actuaba esa noche era un ferviente seguidor de los confederados y, por tanto, odiaba a Lincoln: John Wilkes Booth. Conocedor de que el presidente asistiría a la función, planeó su asesinato.

Sin que encontrase ningún impedimento o dificultad, Booth llegó hasta el palco del presidente. Con sigilo, sacó un arma, apuntó a su cabeza y le disparó por la espalda. La leyenda dice que poco después pronunció las palabras Sic Semper tyrannis!: «Así llega siempre la muerte a los tiranos».

A la mañana siguiente, 15 de abril de 1865, Abraham Lincoln murió en su habitación de la Casa Blanca. La secuencia que recreó su asesinato pasó a la historia con el largometraje El nacimiento de una nación (1915).

Poco después de la muerte del presidente, el ejército abatió a Booth. Sus colaboradores, detenidos y juzgados. Los siete fueron declarados culpables; cuatro de ellos fueron condenados a muerte en la horca.

Etiquetas: Abraham Lincoln, asesinato, Biografía, Casa Blanca, El nacimiento de una nación, esclavitud, estados secesionistas, Estados Unidos, Guerra de Secesión, perfiles, presidente 

 història Abrahan Linton.   Història Nacional Geografhic.  Abrahan Lincon Wikipedia.    

                                            Biografia i la vida Abrahan Linton.